Josep Pastrana va canviar fa uns mesos les seves àrees de responsabilitat al Consell de Menorca. Va passar de gestionar uns assumptes poc mediàtics a ser el conseller que dóna forma al model territorial de Menorca i que articula la resposta a la crisi econòmica ocasionada per la Covid19. Els ajuts que s’han habilitat des de l’administració han estat molts, però segurament no han arribat amb la rapidesa i agilitat que alguns haurien volgut. Parlam amb el conseller d’aquest tema, i de la iniciativa ConsuMenorca.
– Li demano de manera molt oberta, com està l’illa econòmicament?
– Estem una crisi global, no només econòmica, sinó sobretot sanitària. M’estim més que es tanqui un bar que no perdre una vida humana. Aplicant el sentit comú, per part del Govern balear sempre es va prioritzar la salut. Crec que la gent ha estat conscient de que si salvàvem la salut, l’economia s’aniria recuperant. Les xifres ens estan donant la raó. Quan les coses a nivell de salut comencen a anar bé, l’economia a poc a poc treu cap. Mentre, es va fer un pla de xoc el mateix mes de març, amb la salut com a prioritat. Paral·lelament, les administracions hem anat totes a una. Els ERTE han estat una gran solució per aconseguir que les empreses no hagin tancat i mantenir els llocs de feina. Hem donat ajuts al sector comercial quan es van veure obligats a tancar…
– L’ajut dels 700 euros…
– A vegades no s’ha acabat d’entendre aquesta quantitat. Els recursos que tenim són limitats, i actuàvem així com anaven succeint els esdeveniments. No sabíem, i encara no sabem, com evolucionarà la situació sanitària. Els 700 euros tenien una funció clara. Els ajuntaments no podien anul·lar l’IBI, i per açò es va crear una línia d’ajuts per pagar aquestes despeses fixes. Després, cada ajuntament també ha ajudat en la mesura del que era possible. Hi ha hagut una sèrie d’ajuts coordinats entre administracions. Individualment no teníem capacitat d’arribar a tothom, però si ens ajuntàvem tots, el volum de doblers que podíem destinar a ajudar és molt important.
– S’han mobilitzat recursos de totes les administracions, cert… Com es pagarà aquesta factura?
– S’ha produït un canvi de paradigma a nivell mundial. El model neoliberal que es va aplicar en el seu moment no està ajustat a les necessitats de la població, la pandèmia ho ha evidenciat. Ens fan falta institucions prou potents per cobrir les necessitats que han sorgit. Si haguéssim seguit el model que es va aplicar a la crisi de 2008, ara estaríem molt pitjor. Els japonesos són els que tenen el deute més gran de tot el món, amb un endeutament que representa més del 270% del seu PIB, i ningú no es preocupa. I Japó no és precisament un país comunista. Si no aconseguim recursos via impostos, no podem donar serveis als ciutadans i assistir a la població.
– Pel que fa als ajuts, s’han posat molts recursos sobre la taula, però s’ha estat prou ràpid i àgil per tramitar-los?
– No s’ha estat prou àgil, però a la vegada he de dir que tenint en compte com és la maquinària de l’administració, s’ha actuat amb bastanta celeritat. Hi ha uns terminis que estàs obligat a complir per llei, i açò obliga a que els recursos que destines a ciutadans o empreses arribin tard. És una realitat. Quan van sortir els ajuts als autònoms conjunts entre el Govern balear i els Consells va haver-hi un retard evident, i així es va reconèixer. Però tampoc no tenim les estructures per poder-nos fer càrrec d’aquesta quantitat de despesa de cop i volta. Tenim els recursos que tenim, i cercam solucions.
– A la gent li costa molt entendre que si necessita un ajut, no el pugui rebre en pocs dies, més encara en aquesta situació.
– Tots aquests ajuts han de passar una tramitació administrativa, passar per intervenció, secretaria, serveis jurídics… I les mans són les que són, i puc assegurar que el nostre personal ha fet més del que els corresponia, i els estic molt agraït. Una de les crítiques que hem tingut és que els ajuts que vam treure per a la restauració quan estàvem a nivell 4, és a dir, els 1.500 euros durant 3 mesos, eren molt lents. Aconseguir que en tres mesos les primeres ajudes estiguessin pagades en un 95 per cent, és una victòria a nivell de l’administració. Ara mateix, aquests ajuts estan tots pagats, excepte aquelles peticions que van presentar errades a la documentació, i que ara mateix ja estan a punt de pagar-se. És cert que la percepció de qui necessita l’ajut és de lentitud, però la maquinària de l’administració és la que és.
– S’ha arribat a tothom que es volia arribar amb aquests ajuts?
– Tothom que els ha demanat, els ha tingut. No només vam pensar en el sector de la restauració, sinó que han entrat tot tipus d’activitats. A més, les mesures del sector de la restauració (1.500 euros durant 3 mesos) es van pagar els 3 mesos, independentment de que els locals estiguessin oberts, conscients de les dificultats que es vivien. S’ha intentat donar resposta a tothom, però els recursos són limitats i les crítiques segurament hi seran. Però s’han donat molts ajuts, ja sigui monetàries, autorització de terrasses, ERTOs… I ara amb els 855 milions d’euros que han d’arribar a Balears.
– Es gastarana Balears tots aquests 855 milions d’euros?
– Sí, rotundament. No hem de tornar ni un euro a Madrid. S’han modificat les condicions per a què accedeixin més empreses. Cal deixar clar que el Govern balear no ha actuat mai pel seu compte, sempre ha anat de la mà dels agents socials, i el consens hi ha estat gairebé sempre. Tothom ha tingut clar que vivíem una circumstància excepcional i tothom hi havia de ser. Açò és molt important. I a nivell de Menorca s’ha fet molta feina per part d’associacions, patronals i sindicats…
– Vostè manté que no es tornarà cap euro a Madrid?
– Tenc l’esperança de que serà així. Han canviat les condicions, i totes les empreses de tots els sectors que hagin tingut una baixada de facturació del 30 per cent poden accedir als ajuts. Ja pot entrar tothom, amb uns requisits mínims. Crec que per part del Govern balear, per prudència, i davant la incertesa de si els doblers disponibles serien suficients per a tothom, es van posar d’entrada una sèrie de criteris per contenir les peticions. Per accedir-hi, havies d’haver tingut un endeutament durant la pandèmia, però hi havia empreses que estaven sanejades i tenien un calaix suficient, i no s’havien endeutat, sinó que havien consumit els seus propis recursos. Era injust que aquestes empreses quedessin fora quan realment hi havia hagut una baixada efectiva d’ingressos.
– Però al principi el criteri que s’aplicava era aquest que vostè diu que era injust…
– Sí, al principi era així, i s’ha rectificat. L’objectiu és no tornar ni un euro a Madrid. No tenc cap dubte de que, si és necessari, s’obriran noves convocatòries per esgotar tots els recursos disponibles per tal que tots els doblers quedin aquí.
– La darrera novetat del Consell és la iniciativa ConsuMenorca… Quin és el seu objectiu?
– Sorgeix d’una proposta d’ASCOME i de PIME feta l’any passat, quan ens van plantejar la possibilitat de posar en marxa vals de consum, una iniciativa que funciona amb èxit a diferents llocs d’Espanya. Teníem inicialment una partida de 500.000 euros, enfocada principalment al petit comerç. Afortunadament tenim uns comptes sanejats, fet que ens dóna marge de maniobra i hem pogut ampliar la partida fins a 2 milions d’euros. Els vals subvencionen un màxim del 30 per cent de la compra, de tal manera que aconseguim mobilitzar 6,6 milions d’euros. L’import màxim que pot sol·licitar cada persona són 200 euros, dividits en vals de 10 euros. L’única condició és que la persona sigui major d’edat.
– I estar empadronat?
– No, és una iniciativa oberta a tothom. Es donarà un termini de 2 mesos per a què totes les empreses que vulguin es puguin inscriure, també aquelles de temporada que ara mateix no estan obertes i que no volem deixar fora. El ciutadà segurament podrà adquirir els vals ja a partir de 2 de juliol i ja en podrà fer ús, i les empreses es podran seguir adherint. El termini per emprar els vals s’allargarà fins el 30 de novembre, per tant, no només durant la temporada turística.
– Quines expectatives tenen sobre aquesta iniciativa?
– Estem a l’espera de veure la resposta ciutadana. Ens arriben bones vibracions, i ens estem plantejant si de cara a la temporada baixa treiem altres tipus de vals consum, potser enfocats més al comerç detallista.
