És uns dels científics i professors més destacats de Ferreries, si no el que més. Expert mundial en computació, intel·ligència artificial, codificació i criptografia, la brillant trajectòria de Llorenç Huguet Rotger (Ferreries, 1952) no cabria en una pàgina. Tot i això, hem de destacar les llicenciatures en Ciències Matemàtiques (UAB) i Ciències Aplicades a la Informàtica i la Gestió Industrial (Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica); doctorat en Informàtica i catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial, ambdós a la Universitat Autònoma de Barcelona; autor de diversos llibres i publicacions científiques; professor de la Universitat de les Illes Balears des de 1990, i rector de la mateixa durant 16 anys; expresident de la Caixa d’Estalvis de Balears “Sa Nostra” i expresident del Consell Social de les Illes Balears, entre altres.
Per tot això, l’Ajuntament de Ferreries el considera mereixedor de ser declarat Fill Il·lustre del poble i s’ha aprovat ja l’inici de l’expedient per concedir-li aquest honor. Ara comença un procés per replegar tota la documentació sobre la seva trajectòria i demanar adhesions a les demés institucions de Menorca, que culminarà amb un acte públic de reconeixement. Llorenç és pare de tres fills i està a punt de convertir-se en avi.
– Ferreries només té dos Fills Il·lustres declarats, Antoni Roig i Josep Febrer (Degà Febrer). Què sent un quan li diuen que serà el proper?
– El primer sentiment és de sorpresa i el segon d’agraïment pel fet que l’Ajuntament hagi pensat que una persona com jo pugui tenir aquest privilegi de ser Fill Il·lustre del poble. Segurament el valor que he pogut aportar ha estat més dur el nom de Ferreries per tot on he anat, perquè sent aquesta estima. Però segurament fent un anàlisi un pot pensar que hagués pogut fer més pel poble i encara en puc fer. Sí que record però, que vaig fer el primer pregó de les festes de Sant Bartomeu l’any 1990, en un moment que jo deixava la Universitat Autònoma de Barcelona i anava a la Universitat de les Illes Balears. En aquell pregó, a part de xerrar un poc de la informàtica, que ningú podia imaginar que hauria arribat on és avui, també reivindicava un institut per Ferreries perquè sempre he estat convençut que l’educació i la formació són la clau de qualsevol poble, per petit o gran que sigui. Així que tal vegada vaig alimentar aquesta idea que l’educació és clau aquí també.
– Al llarg de la carrera ha rebut moltes distincions, totes fan la mateixa il·lusió? En concret, en té una de curiosa que és la Creu de San Petersburg, de Rússia…
– És una creu de l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, un reconeixement equivalent al que seria un Honoris Causa, però allà és més restringit. Vaig anar a Sant Petersburg i vaig fer una intervenció davant el claustre d’aquesta acadèmia, molt prestigiosa a nivell de ciències, i me van donar aquesta medalla. Tampoc he tingut tants reconeixements, encara estic en la vida activa, però sí que me fa il·lusió que el meu poble pensi que puc continuar duent el seu nom i que formi part d’aquestes persones que han tingut la distinció de Fill Il·lustre. No sé com serà aquest acte però segurament l’emoció serà a flor de pell.
– Com a expert en tecnologia, tot el que s’ha avançat fins ara és cosa que veia venir, o fins i tot a vostè li ha sorprès?
– Jo estic sorprès de moltes coses. Hi ha una anècdota interessant. Quan jo vaig partir de Ferreries a estudiar matemàtiques a Barcelona, en algun moment algú li devia dir a mo mare que estudiar matemàtiques era perillós perquè un podia tornar una miqueta trastocat. I ella, que li costava llegir i escriure, me va enviar una carta carinyosa, però me deia va dir: “Per què no estudies IBM?”. Mira tu que en aquell moment ella pensava, o li havien dit, que la informàtica es reduïa a IBM, que era només un nom comercial de l’empresa més avançada. I la vida m’ha dut a fer matemàtiques, després matemàtiques aplicades a la informàtica i la gestió industrial i a fer feina en criptografia, quan només s’emprava com a protecció de dades de grans corporacions i a nivell militar. Vaig estar en un grup per inventar un sistema per la Unió Europea i no dependre del sistema americà, per tant vaig estar al naixement de l’expansió de la criptografia i els codis correctors. Tot això m’ha dut, no a ser un visionari, sinó a veure el desenvolupament de la informàtica de molt a prop. Sobre el desenvolupament dels darrers anys, crec que poca gent podia imaginar haver arribat on ho hem fet, gràcies a la creació d’internet. Si al pregó de l’any 90 xerrava de que un ordinador que necessitava una gran sala refrigerada i la microinformàtica era incipient, ara directament és el telèfon mòbil. El terminal que duem a la butxaca és tan potent com l’ordinador que controlava l’aterratge de l’Apol·lo a la Lluna. La informàtica ha crescut, està a tots els entorns, és impossible pensar que podem posar límits al seu desenvolupament, però la limitació ha de venir de cara als usuaris. Fer entendre què és lo bo, què lo dolent, i una certa responsabilitat des de l’ètica tant als desenvolupadors com als consumidors.
– Els ordenadors acabaran superant el cervell humà?
-L’ordenador intenta emular el cervell humà, i per altra banda, emular comportaments i sentiments. Ara que es xerra també d’informàtica quàntica, el que donarà molta més capacitat als ordinadors, farà que possiblement en alguns moments ens substitueixin. Per això és tan important xerrar de l’ètica i límits, com fem amb les medicines; abans que es comercialitzin s’ha fet un anàlisi important per veure si és beneficiós. Amb la intel·ligència artificial s’hauria de fer el mateix. Hi ha un moviment important de persones que esteim tan preocupats pel desenvolupament, com pel fet que sigui ordenat dins de certes lleis de la lògica i l’ètica. També és cert que tota tecnologia disruptiva genera resistència a la societat inicialment. Hem de ser optimistes de cara al futur, és cert que pot destruir llocs de feina en alguns sectors però també crear noves oportunitats per a moltes persones. L’important és que tothom estigui molt format i, avui en dia, pensar que el lloc de feina durarà el que durin les seves habilitats per desenvolupar-lo bé. Coneixements, habilitat i competències seran tres factors importants en el futur, a part dels idiomes.
– Què recomanaria a un jove de Ferreries que es planteja estudiar una carrera?
– Que estudiï allò pel que realment se sent atret i que intenti explorar molt les seves capacitats i habilitats, no només a nivell de coneixements, sinó també social. Els coneixements es poden adquirir de moltes fonts; el professor ja no és el propietari de la informació, però s’ha de convertir en tutor o guia de l’aprenentatge de l’estudiant. Seran tan importants les habilitats com els coneixements.
– Al llarg de la seva trajectòria ha rebut ofertes de feina importants, com la de Bell Telephone, l’empresa hegemònica del moment als Estats Units. No li va fer ganes aquest camí?
– Van contactar a través del meu director de tesi quan jo era a Lovaina i no tenia intenció d’anar a Estats Units. La meva vida hauria pres una trajectòria diferent. Realment la vida es composa de fets i decisions. Jo vaig anar a Bèlgica renunciant a anar a França, i a part de l’especialització, vaig conèixer na Grace, amb qui hem format la família. La meva intenció quan vaig sortir de Menorca era tornar a Ciutadella com a catedràtic de Matemàtiques de l’institut. Vaig anar a la universitat, i va sortir la opció de quedar-me allà, i això va ser un canvi radical. L’ensenyament universitari me va agradar i he tingut una trajectòria interessant. I al 90 me vaig traslladar a la UIB, no per ser rector, sinó per col·laborar amb els inicis dels estudis d’informàtica. La feina que he fet és la que m’ha agradat, tant fer de professor i investigador, com fer de gestor universitari, que també és un privilegi ser rector de la universitat on fas feina. Acaba essent una institució que t’estimes perquè has donat molt i també has rebut molt en sentit afectiu i de feina.
– Ha fet 16 anys com a rector de la UIB, pocs rectors a Espanya han estat elegits per tants anys. Amb quina sensació deixa el càrrec ara?
– Amb una sensació de satisfacció per la feina feta, que no és individual perquè sempre he tingut equips que m’han ajudat molt. Hem fet coses que quedaran per la universitat, com per exemple les seus de Menorca i Eivissa, que molta gent no hi creia, però han fet un gran servei per les persones que per diferents raons no podien sortir i han estudiat aquí amb resultats tan bons o més que si haguessin anat a Palma o Barcelona. Altres són la creació de la fundació Universitat-empresa; la reorganització de la plantilla de personal; la transferència de competències d’Universitat des del Ministeri a la nostra comunitat autònoma; les instal·lacions esportives del campus; l’increment de pressupost sostingut que ha permès fer nous edificis i ampliar l’oferta d’estudis… L’objectiu quan un entra de rector, és deixar-ho millor del que ho has rebut. Queden per fer una segona residència per estudiants al campus i construir una biblioteca moderna amb connexions multimèdia i transmèdia. Crec que tenim més llums que ombres, tot i que a qualsevol gestió hi ha coses qüestionables.
– Es jubila de professor també?
– No, ara torn al meu departament i tenc dos objectius: tornar a fer cursos i iniciar un projecte que abasti a totes les Illes Balears sobre la ciberseguretat. Perquè les tecnologies duen moltes coses positives però ens hem de prevenir de les negatives: protecció de menors, protecció d’empreses i institucions de hackers, etc. la seguretat computacional és una de les meves especialitats i ara hi puc aportar, ni que sigui a nivell d’innovació i de conscienciació.
– Quina relació té ara amb Ferreries? Sé que no es perd un Sant Bartomeu…
– Per jo Sant Bartomeu és un retrobament anual amb persones que altrament no veuria, de la meva infància i persones que encara recorden mon pare o mo mare. És com una aspirina venir cada any. La gent està contenta i jo sempre m’he sentit molt estimat per Ferreries, és com una glopada de records i aire fresc. Me trob amb els companys del poble que vam anar a l’institut junts, sempre dic que gràcies a don Manuel, que va ser el professor que me va obrir les portes del món. Me va marcar, va ser com un àngel que passava per Ferreries. Va convèncer els meus pares que estudiar també era important a nivell de futur, quan segurament en aquell moment era més important per la família tenir mà d’obra, i me va treure la beca per anar a Ciutadella. Segur que molta gent de la meva generació té un bon record d’ell. Va marcar el meu futur sense saber-ho. Un dia vaig tenir l’oportunitat de dir-li i els dos vam acabar emocionats.
– Què dirien els seus pares si veiessin fins on ha arribat?
– Jo crec que estarien contents perquè veurien complert el seu esforç. Que en certa manera ho van poder fer, perquè jo vaig llegir la tesi l’any 1981 i els vaig convidar a venir a Barcelona. Mo mare me va dur camamil·la de La Mola perquè estigués tranquil. I record molt bé que mo mare ja estava tocada, li deien que tenia anèmia quan en realitat tenia un càncer i no ho sabíem, però dins un autobús es va aixecar per donar el seient per una persona major que ella. Mira com era… I al cap d’un mes l’enterràvem. Per ella poder veure la tesi, ja semblava que havíem aconseguit alguna cosa molt important. Els meus pares van saber reconèixer el valor de la formació i és el missatge que vull deixar: que es facin esforços perquè els al·lots de Ferreries es formin en el que vulguin perquè tindran més capacitats d’elecció i de fer el que desitgen. Però també he d’agrair moltíssim a en Joan i en Paco, han estat dos germans que des del primer moment m’han donat suport i ànims. En Paco va renunciar a estudiar i mai va posar cap ‘però’ a que en Joan i jo estudiéssim, ben al contrari. I na Nina, la cunyada, que per noltros ha estat com una germana major. El meu reconeixement a la família és obligat, per convenciment, ja que és un estaló important de les persones pel seu desenvolupament. Dels errors també s’aprèn, però generar confiança és molt important.
– Com veu el poble de Ferreries, amb la perspectiva que donen el bagatge i la distància?
– Jo crec que és un poble que ha fet un creixement impressionant. El tema de mantenir encara la indústria de la sabata ha estat important, com la fusteria, i li desitjo llarga vida pel bé de Ferreries. També l’adequació que es va fer d’intentar entrar al món del turisme a Menorca, que ha estat més respectuós gràcies a la Reserva de la Biosfera, i és just reconèixer-li la feina que va fer en aquest sentit al meu germà Joan; a Ferreries ha donat també moltes oportunitats i s’ha d’intentar mantenir aquest equilibri entre la part industrial i veure les noves possibilitats que dóna el món de la tecnologia. La deslocalització professional és possible, pots fer coses a Ferreries igual que les fas a Mallorca o a Honolulu. Els joves de Ferreries s’han d’acostumar a ser persones formades, no tenir por al canvi ni pensar que la primera feina serà la de tota la vida, i que la capacitat de canvi vindrà donada per la transformació del coneixement. No fa falta que tothom sigui universitari, el que sí importa és que tothom es formi en allò que pensen que poden ser bons. Que la vida sigui plena serà fruit de l’esforç i la constància. La nova generació ha tingut l’oportunitat de tenir uns pares que han tingut una vida millor que els avis, i és important ara que els pares deixin als fills un entorn almanco igual de bo.
