Al número 7 del Carrer Fred de Ferreries trobem la botiga Sastre Cardona, un dels primers tretze comerços de Menorca reconeguts com a emblemàtics. I és que Sastre Cardona forma part de la història de Ferreries des de fa 68 anys quan José Cardona i Catalina Allés van començar a dedicar-se a la confecció de vestits d’homes.
“Sastre Cardona va obrir les seves portes com a petit taller situat a uns garatges”, explica Maria Cardona, filla de José Cardona i Catalina Allés. Maria és una dona menudeta, dolça i amb uns ulls que se l’il·luminen quan parla dels seus pares i el negoci familiar. “ Jo sóc María Cardona, la filla del sastre que hi havia abans. Els meus pares van fundar la tenda, el meu pare era sastre i ho feia tot perquè abans no hi havia confecció; ell feia de tot: els uniformes dels municipals, els vestits de la primera comunió… José Cardona, el meu pare, va fundar la botiga l’any 1953. La tenda està construïda a uns antics garatges. La meva família els va comprar i el que va començar sent una petita botiga, amb el pas dels anys, va anar fent-se més i més gran. Al principi vivien dalt, va ser després que van comprar els garatges i van fer la sastreria.”
Maria porta la botiga des de l’any 1975, “jo sempre he vist la botiga, no s’havia que m’hi dedicaria però les coses de la vida que et porten. Encara no havia nascut i ja tenien la botiga. La mera mare era el motor de la tenda, ella estava aquí, tenia molta afició amb els escaparates”. Recorda a la seva mare, Catalina Allés, fent els escaparates amb molt de gust, “eren d’admirar. Ella no havia aprés enlloc, ho feia per iniciativa i gust propi. Ara sóc jo qui els fa, normalment per festes mirem que siguem més especials.”
Estem parlant d’un ofici, el de sastre, que poc a poc sembla que va desapareixent, i amb ell botigues com Sastre Cardona. “Antigament la figura del sastre –ens diu Maria-, com que no hi havia confecció, sí que existia. Ara és un ofici que està ben perdut. El meu pare tenia un germà a Ciutadella, un germà més gran, que també era sastre i el va ajudar amb l’ofici; el meu pare havia anat a Barcelona a aprendre, i amb el germà va acabar de conèixer què era ser sastre.”
Sorprèn sentir que la Maria mai ha tocat una màquina de cosir, ella no s’hi ha dedicat a la sastreria. “No, no he tocat cap màquina de cosir. Recordo que a dalt de la botiga hi havia un taller i tot era costura, teles, aleshores tocaven de tot. Per senyor feien moltes coses, venia gent de Migjorn, de Mercadal. I a l’època de les comunions es passaven moltes nits vetllant perquè tenien un munt d’encàrrecs. Tenien unes senyoretes que venien i ajudaven. Primer començaven amb un drap i el pare els hi mostrava com fer-ho. Tot d’una feien proves: ara un trau, ara un doblec, i després ja passaven a la màquina de cosir.”
Sastre Cardona té uns 300 metres; amb el pas dels anys s’ha anat adaptant a les noves demandes i necessitats i a la zona de sastreria s’hi ha afegit d’altres: podem trobar roba de la llar, llenceria, merceria, roba de nadó, llanes, teles per fer treballs manuals, teles de carnaval, fils, maletes. “Ara la gent vesteix diferent, abans hi havia més gust pels vestits, les camises. Avui en dia moltes de les coses que venem, que hi ha a la botiga, en temps dels meus pares no hi eren. Queden poques botigues com aquesta, no només a Menorca, per tot. Hi havia Can Fortuny a Maó i va haver de tancar. A diferència d’altres botigues que es troben a la Península, nosaltres no tenim molta quantitat de cada, no tenim roba repetida; aquí només una camisa de cada estampat. Però després la gent compra a segons on i va tothom vestit igual.”
Quan preguntem a la filla del sastre per la pandèmia i el mal que aquesta ha fet al negoci ho té molt clar: “La pandèmia l’hem notat, però sobretot es nota des de fa uns anys que ara aquí, a Ferreries, s’encomana i compra molt per Internet. Acabarem que no hi haurà cap botiga. Desapareixeran tots els comerços, per culpa nostra. De vegades ve gent a la tenda preguntant per algun producte i creuen que serà més car.. no ho és. Més que la pandèmia el gran mal és Internet. A mi m’agrada tractar amb la gent, hi ha molts clients que ho són de tota la vida. El tu a tu, m’estimo la meva feina i aquest contacte del dia a dia. Aquí no ve molta gent de fora, la gran majoria són de Ferreries, és més client del mateix poble. De vegades són les dones que vénen a buscar quelcom per les seves parelles, però també hi ha homes que vénen cercant el que necessiten.”
Maria recorda moltes anècdotes, 68 anys donen per a unes quantes. Comparteix una de molt divertida: ”el meu pare va fer uns pantalons a un senyor que no deixava de dir que els volia més estrets, més i més estrets. El meu pare li deia que no podia ser… al final el senyor no se’ls podia treure, i els hi van haver de tallar amb unes tisores.”
