Damià Riudavets Coll (1956) duu tota la vida encalçant pardals. Com ell mateix diu, està “empardalat”. Però no per caçar, sinó per disparar amb la càmera de fotos, i des del 2015, també amb la de vídeo. Amb els anys, aquest aficionat a l’ornitologia ha acabat essent un expert autodidacta en les aus de Menorca i ha reunit una col·lecció de 133 espècies enregistrades.
– Com li va començar aquesta afició?
– Jo dic que és de naixement. Anava a escola i al pati ja guaitava pels horts i mirava els pardalets que hi havia. I quan sortia d’escola, en vers d’anar cap a ca nostra, me n’anava pels horts de Ses Rotes a cercar nius. Passant els anys, en acabar l’escola, vaig fer feina al camp 12 anys i allà vaig estar en contacte amb la naturalesa i els animals. Vaig veure i conèixer molts animals i l’afició va incrementar. I ara no ho puc deixar, estic enganxat. Ha anat augmentant, mai hagués pensat que en aquesta edat encara m’agradés tant o més.
– Sempre hi ha pogut dedicar temps?
– Sempre no, quan feia feina només hi anava els caps de setmana. Des que vaig deixar la feina al Servei d’Aigua Potable de Serpentona fa uns 8 anys, pràcticament no faig res més. Hi dedic tot el temps possible. Hi vaig cada dia, dissabtes i diumenges inclosos.
– Expliqui’ns com és un dia normal…
– Després de treure el ca, beren, agaf la motxilla amb el trípode i la càmera, un pa per dinar i me’n vaig a fer el dia fora. Solec partir damunt les deu i mitja, i si tot va bé, torn devers les set del capvespre. Si no veig animals, torn abans.
– Té llocs fixes per anar a gravar?
– Sí, ara ja som veterà de bandes i animals. Vaig a Punta Nati, far de Cavalleria, Mongofre, les basses de Lluriach, s’Albufera des Grau, el barranc i a una bassa molt bona de Ses Païsses. És impressionant els rapinyaires que van a prendre un bany en aquesta bassa: àguiles peixateres, soters, falcons, miloques, milans i arpelles d’aigua.
– I sempre troba cosa interessant?
– Quasi sempre. Hi ha dies millors que altres però ja sé on anar i a quines èpoques. He reunit bastantes espècies, fins a 133. Amb açò he fet 27 documentals; cada vegada que tenia algunes espècies noves, feia un documental amb l’ajuda de la meva filla. Qui vulgui veure aquests documentals, estan sempre disponibles al Museu de Ciències Naturals de Menorca (Binissuès). Algun documental l’han projectat també al Congrés Ornitològic SEO Birdlife celebrat a Cadis el 2019, i a un congrés ornitològic de les terres de parla catalana organitzat per la SOM (Societat Ornitològica de Menorca) al Llatzeret. També he fet exposicions a Cas Vesins, Cafè Balear, Squash, Ca’s Jubilats, el centre de jubilats Sa Nostra de Ciutadella, al bar La Palma de Fornells… Estem pendents de projectar el vídeo a l’auditori, quan la pandèmia ho permeti.
– Com s’ha anat formant per a tenir tant coneixement? Reconèixer aus a vegades no és fàcil…
– He llegit molts llibres sobre aus, de Menorca, d’Espanya i d’Europa. He encomanat llibres a les llibreries perquè els que hi havia aquí no me bastaven. Per internet també mir informació, però m’he acabat de formar més amb llibres. Ara, l’experiència del camp, no me la lleva ningú. Veure és fàcil però identificar-los no tant, perquè n’hi ha que es semblen molt. Del mascle a la femella hi ha diferència de color de plomatge, i més en època nupcial o de zel. Pots veure la mateixa espècie però, hi ha tanta diferència de color, que si no els coneixes pensaràs que són espècies diferents. Els més fàcils de conèixer són cadernera, verderol, milà, tord… També segons a quin ecosistema vas, muntanya, bosc, bassa, albufera… trobaràs unes espècies o altres. Aquí tenim la sort que vénen moltes aus de pas. I el poc que sé de càmeres, també ho he après tot sol.
– I què es necessita per prendre una bona imatge?
– Bona càmera i bon teleobjectiu perquè sense açò no faràs una bona foto. La llum també és molt important Els animals no es deixen atracar, has d’esperar amagat a un punt a prop. I açò vol dir hores, jo he fet cents d’hores esperant. Per açò, necessites un sac ple de paciència, si no en tens, no vagis a fer un dia al camp a aconseguir fer vídeos o fotos d’animals.
– Què és el que més li agrada d’aquesta afició?
– Per jo, anar a una banda nova i descobrir espècies noves. Hi vaig amb unes ganes immenses de veure què trobaré allà. Quan vas a un lloc molt conegut, ja saps més o menys què hi ha, però quan és nou és una emoció no saber com anirà, què veuràs, si podràs fer vídeo…
– Els seus dos fills també tenen aquesta afició?
– No, per res. La filla m’ajuda a editar els vídeos però a cap dels dos els hi interessa. Som jo que estic empardalat.
– De quina foto està més orgullós?
– N’hi ha una que vaig estar molt content i vaig tornar a casa xiulant perquè feia temps que ho intentava. Me la vaig suar, després de tantes hores esperant amagat davall un pi vaig aconseguir fer la foto a una àguila peixatera amb un peix, que es va col·locar damunt un posader que jo havia preparat, per menjar-se’l allà.
– I una foto o vídeo pendent d’aconseguir, que li tengui ganes?
– Tenc un animal que me duu pel camí de l’amargura. És sedentari i bastant comú. L’he vist moltes vegades però mai he tingut ocasió de fer foto ni gravar-lo, i li tenc unes ganes immenses. És un sibil·lí (en castellà alcaraván). Té un color terra, i a més queda aturat en terra, molt difícil de veure. Has de tenir sort.
– I altres imatges curioses que recordi?
– Tenc vídeos del voltor negre que hi ha a Menorca, que és una bèstia. Va néixer en captivitat a Madrid, li van posar un transmissor i el van amollar a Catalunya, i va arribar a Menorca sense saber on anava. En els darrers anys habita entre Punta Nati i La Vall, perquè està ple de bens i troba menjar. S’ha fet el seu terreny, però no interessa que n’hi hagi més perquè acabarien amb la colònia de miloques que hi ha allà, amb uns cinquanta nius. També en tenc del pelicà que es va escapar del centre zoològic de França i va aterrar aquí. Són aus accidentals, que van mig perdudes i acaben a Menorca. Quan vaig a fer fotos a pardals, a vegades els hi col·loc un posader perquè a alguns animals els encanta passar-hi hores descansant. Un dia vaig posar un posader devora una font i va venir un martinet a prendre un bany, es va tirar fins a 25 vegades dins l’aigua i li vaig poder fer vídeos. És molt difícil de veure, però es va trobar còmode, hi anava cada dia i xalava.
– Què recomanaria a algú que vulgui començar amb aquesta afició?
– Per gent jove que es vol iniciar, una manera bona és veure documentals com el darrer que he fet. Hi surten moltes espècies i es veuen imatges de qualitat i de molt a prop. Molta gent no imagina que a Menorca tinguem les aus que tenim. Essent una illa tan petita, tenim una gran fauna.
