L’any 1920 Miquel Allés Pons, soci fundador de Mobles Allés, obre a casa seva un petit talleret que, amb el pas dels anys, ha donat lloc a una fàbrica i una botiga de mobles convertides en tota una institució i un referent dins el sector del mobiliari i la decoració de la llar dins la nostra illa. Joan Allés, actual Director Gerent, ens parla dels cent anys de dedicació dels Allés a la producció i comercialització de mobles.
– El passat 2020 vàreu celebrar el centenari de l’empresa. Quin són els orígens?
– El 1920 l’avi Miquel Allés Pons, soci fundador, va començar a fabricar coses de fusteria: somiers, portes, mobles, a casa seva. Al començament es dedica a anar fent aquestes coses, i arriba un moment determinat, l’any 1946, que decideix muntar un talleret una mica més gros al carrer Fred; llavors és quan es van incorporar els seus fills, que serien la segona generació: Bartolomé, José María i Fernando. La bona feina que feien i la gran acollida que van tenir els mobles fabricats fa que s’incorporin nous operaris i els successius trasllats a noves instal·lacions, fins a la ubicació actual al carrer Fred.
– Tu formes part ja d’aquesta tercera generació d’Allés dedicats a la fusta. Qui t’acompanya en aquesta etapa?
– Amb el temps ens vam anar incorporant els que som ja la tercera generació, formada pels fills d’en Bartolomé, José María i Fernando; comencem a assumir responsabilitats en diferents àrees de producció, acabats i comercial. Jo sóc el responsable d’administració i vendes, Rosa la responsable de logística i postvenda, Miquel el responsable de la fàbrica, Miquel Àngel dirigeix l’oficina tècnica, tota la part dels dissenys i decoració, i José és el responsable de cargues i magatzems.
– Quan es decideix no només fabricar, sinó també vendre mobles?
– El salt va venir amb les noves instal·lacions del carrer Fred, ubicació actual de la fàbrica. Allà vam poder fer una producció a major escala. Als anys seixanta, concretament al 1967, s’inaugura a Ferreries, a l’Avinguda Verge del Toro, una botiga exposició que després s’ubicaria com a annex de la fàbrica. Finalment l’any 1992, fa gairebé tres dècades, ens traslladem a l’actual edifici, la inversió més gran fins al dia d’avui, de 4.000 m2 ubicat a la carretera general, i recentment declarat edifici històric.
– Cent anys d’història donen per a molt. Com han canviat els mobles i els clients al llarg de tots aquests anys?
– El producte que elaborem a Mobles Allés és molt divers; des del treballat estil anglès- menorquí, fins al moble modern funcional, rústic, cuines, així com a productes de decoració i com
plements. Nosaltres tenim dos sectors de clients: venta al detall i el sector hostaleria, bars i botigues; els primers són els clients del dia a dia, el segon sector és aquell que requereix d’un producció puntual més important i elaborada. Aquest darrer és el que ha sofert més amb l’actual crisis sòcio-sanitària.
Personalment em crida molt l’atenció, jo estic al negoci des de que tenia 25 anys, que antigament, quan venia una parella per casar-se compraven tots els mobles: menjador, cuina, dormitori i si podia ser tot del mateix estil. Ara se sol venir buscant un moble concret, encara passa algú que ho vol tot, però ningú demana que sigui del mateix estil, ara és tot més eclèctic. Dintre d’una línia moderna pots posar un moble vintage; no hi ha normes, s’han trencat totalment. Existeix la figura del decorador, que nosaltres també en tenim, que pensen de manera diferent, veuen cosa que tu no veus.
– Què diferencia a Mobles Allés de botigues com Ikea?
– Nosaltres podem tenir productes de diferents nivells de qualitat, el nostre sector de moble va des de mig baix fins a alt, i sigui el sector que sigui ens responsabilitzem sempre que puguem. No ens limitem a vendre, la nostra garantia no acaba mai, volem que el client quedi satisfet. No sé si altres cadenes coneixen al client final, a nosaltres sí que ens preocupa saber qui és, conèixer les seves necessitats; una de les fases de la venta, un cop acabada aquesta, és telefonar al client i comentar-li a veure què tal, que ens faci els comentaris que cregui oportuns, saber si hi ha res a millorar. Si passa, que pot passar, que un moble estigui defectuós, que no es veu fins el moment del muntatge, ens en fem responsables. Aquesta és la diferència més important, cada negoci té el seu estil i és de respectar, però no és el nostre estil. Nosaltres exceptuant la zona d’outlet, que si qualcú ho vol s’ho emporta o li portem per un petit import, aquí tot es porta i munta gratuïtament.
– Si has de triar, quin seria per a tu el moble indispensable, aquell que no pot faltar a ca nostra?
– Bàsicament són tres, els mobles indispensables: un sofà molt còmode, un moble de la televisió, que encara que no ho pugui semblar també ha passat a ser indispensable a totes les cases i el matalàs. Al començament de la pandèmia, que encara no sabíem ni on estàvem, tots tancats a casa i sense saber què passaria, ni quant s’allargaria, comentàvem amb les filles que la gent voldria canviar els mobles, i així ha estat. La gent s’ha adonat que el sofà ha de ser còmode, abans no passàvem tant de temps a casa, el moble de la televisió es veia vell i ja toca canviar-lo, i què dir del matalàs que és on precisament hem de poder descansar bé.
Text i fotos: Mary Moro
