Millorar l’organització interna i facilitar la formació contínua del personal. Són els motius que estan darrere del canvi d’horari del Centre de Salut de Ferreries, que a partir d’aquest mes de maig passa a prestar servei entre les 8 h i les 20 h. Fins ara, el CSF romania obert fins a les 22h de la nit, sent l’únic centre de salut de les Illes Balears sense servei d’urgències que oferia un horari tan ampli. Xerrem amb el doctor Christian Jean-Mairet, coordinador del centre, sobre el perquè d’aquesta decisió i sobre com s’ha viscut des de dins la pandèmia de Covid-19.
– El canvi d’horari és una necessitat que el Centre de Salut planteja des de fa temps i que ara es fa realitat. Quins són els motius que els han portat a prendre aquesta decisió?
– El que es planteja des de fa un temps és la necessitat de millorar el funcionament del centre reduint l’horari d’obertura, no tant per equiparar-nos a la resta de centres de salut sinó per una qüestió d’organització i de formació. En el cas de la formació, disposem de tres vies: la particular, que és la que fa el personal sanitari pel seu compte; la que ofereix l’IB-Salut, ja sigui dins o fora de l’horari laboral; i les sessions formatives que es fan als centres de salut. En aquest últim cas, nosaltres no podem fer aquestes formacions perquè el personal del centre només coincideix un dia a la setmana, a causa de l’horari i al fet de compartir el personal sanitari amb Es Migjorn Gran. Reduir l’horari d’obertura dues hores ens permetrà coincidir durant més temps. A més del tema de la formació, reestructurar l’horari farà possible millorar l’organització interna del centre: des de fer reunions de centre per a abordar plans de millora, solucionar problemes quotidians, compartir casos clínics entre sanitaris, etc…
– A priori, es podria pensar que reduir l’horari d’obertura és un desavantatge per al pacient. En què es beneficiarà la població de Ferreries?
– Cal tenir en compte que en el tram horari de 20 a 22 h no hi havia consultes, el personal sanitari era aquí per si hi havia alguna urgència. Repassant les estadístiques dels últims anys, veiem que l’atenció a pacients en aquesta franja és mínima (per exemple, en els últims 6 mesos hi ha hagut 60 visites) i, en general, es tracta de patologies no urgents. Mantenir obert un centre, no sols amb presència d’un metge, sinó també de personal d’infermeria, administratiu… és un punt més a tenir en compte a l’hora de plantejar la reducció de l’horari. També s’ha de tenir present que, amb la pandèmia, estem fent atenció telefònica on es valora la possibilitat de veure al pacient al moment o citar-lo per a un altre dia. Fins a les deu de la nit hi ha altres centres que sí que tenen servei d’urgències 24 hores que poden fer la mateixa atenció telefònica que estem fent nosaltres actualment. I si creuen que és necessari veure en persona a un pacient, poden citar-lo a Alaior o al Canal Salat. En aquest sentit, els usuaris que necessitin atenció urgent no demorable tenen recursos suficients per a ser atesos. Quant a les consultes, el nou horari permetrà augmentar-les en el cas de Ferreries, ja que podrem fer agendes més realistes; i as MigjornGran ens donarà la possibilitat d’ampliar en dues hores l’atenció que es dóna els dimecres capvespre.
– Entén les reticències de la població, fins i tot del Govern municipal, a aquest canvi horari?
– La proposta de canvi d’horari s’ha plantejat als governs municipals de Ferreries en diferents ocasions i sempre han tingut dubtes per la reacció general de la població davant la possibilitat de “llevar” dues hores d’atenció. No és una qüestió de no voler obrir fins a les 22 h, és una qüestió de voler millorar. Si millorem la nostra manera de treballar, millorem l’atenció a les persones.
– Encara que Ferreries ha estat una de les poblacions menys afectades per la pandèmia de Covid, com ha canviat l’activitat del CSF en aquest darrer any?
– El que més maldecaps ens ha donat ha estat el constant canvi de protocols i l’establiment, gairebé durant un any, d’una manera de funcionar molt diferent a la que estàvem acostumats. Ha estat com portar una motxilla pesada: t’acabes acostumant, però hi ha hagut moments complicats, decisions que podien ser difícils de justificar… Però la població de Ferreries ha reaccionat molt bé i els números parlen per sí mateixos: alguna cosa ha passat aquí perquè hi hagi hagut menys casos que a la resta de l’illa. El que ens falta ara és reprendre les consultes presencials. S’està esperant que es normalitzi la situació a tots els municipis per a poder fer-ho conjuntament. Tant de bo es pogués fer de manera independent segons la situació de cada poble, perquè aquí podríem obrir les portes ja. Però crec que aquest estiu la situació en el centre de salut serà molt semblant a la normalitat.
– Com ha canviat la relació metge-pacient amb les consultes telefòniques derivades de la situació de pandèmia?
– És complicat fer telemedicina, sobretot si és només per via telefònica. Cal distingir entre l’atenció a les persones majors i a les quals no ho són. Entre la gent més jove, pot ser una bona eina per solucionar problemes si hi ha bona comunicació; és una via més d’atenció. Però amb les persones majors, la cosa canvia, hi ha moltes interferències: d’audició, d’expressió, l’atenció telefònica és estranya per a ells… Hi ha vegades en què és necessari citar-les de manera presencial. L’atenció per telèfon no és la més desitjable.
– Encara que aquest és un centre de salut petit, en els últims anys s’ha ampliat i millorat la cartera de serveis que s’ofereixen. Quins han estat i com han millorat la qualitat assistencial del centre?
– En els darrers anys hem incorporat diversos serveis que ens han permès no saturar les consultes externes de l’Hospital. Per exemple, la consulta de cirurgia menor (abans la feia cada metge a la seva consulta i ara és un servei específic), proves com la espirometría, la prova de l’ITB (índex turmell-braç), el mapatge tensional de 24 hores… Des de fa poc disposem també d’un ecògraf, una eina més per a tenir accés de manera més ràpida als resultats d’unes certes proves. Hem anat ampliant i esperem en el futur poder tenir algun servei més, com la prova de retinografia.
– La limitació de l’espai físic del centre suposa un problema a l’hora d’introduir nous serveis? Com creu que ha de projectar-se el futur del Centre de Salut?
– L’edifici on se situa el Centre de Salut pertany a l’Ajuntament de Ferreries. En el seu moment, aquest tipus d’infraestructures tenia sentit, es va projectar amb l’arquitectura del moment. Actualment, amb l’envelliment de la població, el desitjable seria tenir centres de fàcil accés, que no estiguin en vertical sinó en horitzontal, com és el cas de l’Hospital Mateu Orfila. Quant a capacitat, ara mateix estem al límit, no hi ha espai per a incorporar nous serveis. El futur passa per replantejar-se com i en quines condicions volem atendre les persones.
