Abans que es construís cap escola, pública o privada, a Ferreries els fillets i filletes anaven a classe a locals que l’ajuntament tenia llogats a diferents indrets del poble. El que ara diríem escola privada, en aquell moment era algú que ensenyava a una habitació o menjador de ca seva.
Es fa difícil recollir informació molt detallada dels diferents espais que van servir com a escola a principis del segle XX, ja que l’ajuntament no en tenia un registre prou detallat. Sabem que cap al 1908 hi havia escoles públiques al carrer Fred, 7 i al carrer Nou, 24. Després, la inspecció d’educació va anar demanant al consistori que es milloressin o es canviessin els locals i que el 1932 s’intentessin llogar dos espais nous, però no es va aconseguir.
Per ordre de la inspecció educativa, el 1936 s’encomana als arquitectes Joan Giménez i Jaume Borràs una revisió de l’estat de seguretat de les dues escoles públiques que hi ha en funcionament, una per a pàrvuls situada al carrer Sant Joan, 16 (ubicada damunt un establiment de begudes i per davall unes habitacions que servien d’hostatgeria i fonda) i una escola segona de fillets al carrer Fred, 15, que és la que apareix a la imatge, i estava situada damunt el que avui és Ca’s Sastre. En aquell moment, les Escoles del carrer fred ja s’havien construït i funcionàvem en paral·lel amb les dues públiques.
L’escola segona de fillets estava situada a un primer pis, per damunt una cotxeria, i s’hi accedia per una escala de vint escalons. Segons l’informe dels arquitectes era una sala molt freda a l’hivern i molta calenta a l’estiu perquè estava davall teulada i sense cel ras. La classe feia uns 48 m2, amb un terra de rajola vermella, bastant llis, i unes parets emblancades de calç i molt humides. Tot i tenir 3 finestres i dos finestrons, la seva orientació al sud feia que els dies ennuvolats els fillets que estaven al fons de la classe no hi veiessin prou. L’aula s’escalfava amb una estufa de ferro que hi havia enmig de la sala. L’escola no tenia pati, només un petit espai darrere un rebost ple de trastos, i els esplais s’havien de fer al carrer, amb un espai no massa gran tampoc. Pel que fa a mesures higièniques, no hi havia banys en condicions: al pati de darrere el rebost hi havia una estança amb un urinari i un pou negre, sense prou mesures d’higiene. Pel que fa a la neteja, l’escola es garnava amb serradís i es fregava els dijous i els dissabtes i s’emblancava una o dues vegades a l’any.
Tot i l’estat deplorable de les instal·lacions el que sí que tenien molt bé era l’equipament tant de mobiliari com de material escolar (és de suposar que s’havia aprofitat la construcció de les Escoles del carrer fred per equipar les altres escoles públiques amb nous mobles i materials).[extret del llibre: La construcció d’escoles a Ferreries, Esperança Pallicer. Ferreries, Ajuntament de Ferreries, 1999]
Es fa difícil datar aquesta fotografia del carrer fred, però sembla probable que vagi ser feta dins les dues primeres dècades del segle XX i l’edifici que podem veure amb la bandera seria l’Escola segona de fillets. Per la vestimenta de les persones i la seva quantitat i varietat podríem pensar que era un dia que es celebrava alguna festa.
