Segons el senyor Fernando Martí Camps (1917-1993), que va ser arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca des de poc després d’acabada la guerra civil fins a la seva mort, Febrer prové del llatí “faber”, obrer. Són cognoms paral·lels amb els francesos Fabre i Lefebvre.¡
Des de meitat de segle XVI, els Febrer, ascendents directes de la família de la foto, propietaris del lloc de Son Bell-lloc (o Billoc, com diem avui en dia), eren els senyors rurals més importants del terme de Ferreries, i exercien els càrrecs més destacats de la Universitat d’es Mercadal i Castell de Santa Àgueda. El personatge més antic que descobrim a les actes parroquials és mossèn Rafel Febrer, que era síndic l’any 1576, batle el 1582, i va morir el 30 de gener de 1598. El seu fill Joan Febrer es va casar a Ferreries amb Margarita Anfós Claver, el 26 d’agost de 1592. A partir d’aquí, la nissaga Febrer es va estenent de forma considerable. Moltes branques romandran sempre a Ferreries, dedicades a les feines del camp, on hi ha personatges prou distingits com el degà Febrer (Josep Febrer Al·lès, l’únic fill il·lustre de Ferreries). També l’actual rector del poble i diverses famílies són portadores per línia directa, d’aquest antic llinatge.
Algunes de les branques Febrer, amb el temps, passaran a altres poblacions com Ciutadella i Maó, on també hi trobam persones distingides que van canviar l’aixada per la ploma. Per exemple, Rafel Febrer Mercadal (1621-1701) es va establir a Ciutadella on va ser notari, igual que el seu nét Rafel Febrer Arguimbau (1693-1754), que es va establir a Maó. Un fill seu, el doctor Rafel Febrer Llinyà era també jurista i va obtenir Reial Privilegi de noblesa de sang. Però, en la meva opinió, el més destacat fou el seu fill Antoni Febrer Cardona (1761-1841), que va cursar estudis a França i obtingué el títol de Doctor en Dret Civil i canònic per la Universitat d’Avinyó l’any 1784. Era un il·lustrat que destacà pels seus estudis de Gramàtica.
