El terme de Ferreries és el més boscós de Menorca, aquest fet s’explica, per què també és la part de l’illa on el relleu és més accidentat, hi abunden muntanyes, pujols, costers, m barrancs, canalons, etc.
A la tramuntana, és on el terreny és més irregular, també és en aquesta part nord on hi predominen les terres silícies, sense calç, aquests sòls són magres, menys fèrtils que els del migjornet. El que protegeix la terra de l’erosió, que evita que es perdi, és sempre la vegetació. Per açò, una terra que no s’empra sempre és millor que estigui coberta de plantes, aquestes no només la guarden, també la fan més bona amb la matèria orgànica que hi deixen. A les terres silícies i magres de la tramuntana, el risc d’erosió és molt alt, per què són més pobres en vegetació, per aquesta raó des d’antic els costers i les faldes de les terres vermelles s’han deixat com a marina, i en elles hi creix una vegetació que és de les més singulars i exclusiva de l’illa: la marina de brucs.
El que coneixem com a marina de brucs és una vegetació arbustiva densa, a vegades impenetrable, en la que hi predominen unes poques espècies arbustives: bruc mascle (Erica arborea), bruc femella (Erica scoparia), arbocer (Arbutus unedo), murta (Myrtus communis), aladern de fulla estreta (Phillyrea media), argelaga (Cytisus spinosus) i també lianes: mataselva (Lonicera implexa), vidalba (Clematis cirrhosa), congret d’ase o rogeta (Rubia peregrina) i, especialment, l’aritja (Smilax aspera). Els arbres com l’alzina (Quercus ilex) hi apareixen a redols, allà on la terra és més fonda. El pi (Pinus halepensis) hi pot aparèixer en les etapes joves de la comunitat, quan la vegetació encara no es molt espessa, però quan ja està ben formada no hi pot néixer, ja que la llavor de pi vol sol per germinar, no pot germinar a l’ombra.
Encara que estigui formada principalment per arbusts, la marina de brucs a Menorca funciona com una comunitat vegetal climàcica, açò vol dir que és la vegetació més estable que pot créixer en aquelles terres magres. En un mateix lloc pot haver-hi marina de brucs durant desenes o centenars d’anys, a no ser que fenòmens naturals, com un incendi o un cap de fibló, o la mà de l’home provoqui la seva alteració. Així i tot, després d’uns anys es tornarà a formar.
Aparentment, les marines de brucs són una vegetació monòtona, amb poques espècies, però la realitat és ben diferent. Les terres silícies on creix són impermeables. Allà on hi ha una depressió, un reclot, l’aigua queda embassada. Quan una terra està amarada d’aigua queda sense oxigen, llavors la majoria de plantes no hi poden créixer per què les arrels s’hi ofeguen, sobretot les llenyoses, només plantes petites que creixen deveres i tenen arrels primes poden viure en aquests sòls inundats. Així, quan hi ha aquests embassaments, la marina de brucs fa una clariana i en terra queda entapissat de plantetes diminutes, de pocs centímetres. Una estora verda formada per nombroses espècies. De fet, aquests pradells es consideren una de les comunitats vegetals amb més riquesa taxonòmica, s’arriba nivells de 15 o 20 espècies per metre quadrat.
Altres vegades, el que romp la monotonia de la marina de brucs són les roques, ja sigui en forma de blocs o de lloses, aquestes darreres si són prou extenses formen els llisers. Un ambient molt particular on hi creixen plantes petites adaptades a les escletxes i als cocons. Si les roques són ombrívoles, orientades al nord, llavors hi apareixen plantes d’ambients més frescos. Una d’elles és una falguera, una casta de falzia negra, endèmica de les terres silícies de les illes de la Mediterrània occidental (Asplenium balearicum).
Per totes aquestes característiques i particularitats, les marines de brucs són molt més que un bosc espès i mal de travessar. Es una vegetació singular, dins les Balears exclusiu de Menorca, que compartim amb regions properes com Còrcega i Sardenya, que té un elevat valor ecològic, tant per la biodiversitat que conté, com per la feina que fa en la conservació dels sòls silicis de la tramuntana.
