Ca Na Genera és un establiment situat a la planta baixa del número 7 del carrer Nou de Ferreries. Darrere del seu taulell trobem Gustau Florit i Pili Alemany, un matrimoni que des del 1983 pugen, de dilluns a dissabte, la persiana d’aquest històric comerç ferrerienc que data del 1890. Gustau explica que ell ha viscut la botiga des de petit; el mateix local on està ara era casa seva, fins que l’any 1975 van fer la reforma.
– Quina és la història de Ca Na Genera?
– Ca Na Genera és un negoci familiar, obert al 1890 per Josep Febrer Serra. Tres anys després passa a mans de Maria Janer Florit, la meva besàvia; segueixen amb la tradició el meu avi, la meva àvia i el meu pare. És al 1983 quan el meu germà Ignasi i jo ens fem càrrec de la botiga per, poc després, quan ell va morir, ser na Pili, la meva dona, i jo els responsables. Es diu Ca Na Genera, precisament, per la meva àvia (Maria Janer, la Genera).
– Com han canviat la botiga i les vendes al llarg de tots aquests anys?
– Al principi hi havia una mica de tot, inclús menjar: sucre, fruita, bombons, caramels. Segueix sent una botiga on hi ha un poc de tot; quan nosaltres la vam agafar hi havia peces de roba, secció de bebè, joguines. Amb el temps ens hem anat centrant en allò que funciona. Tenim clients de tota la vida, famílies que han vingut els pares i ara vénen els fills. Al 1915 meu avi Miquel Florit Janer va començar a vendre els seus gèneres a Es Migjorn Gran. Hi anava amb un carretó i un ase un dia per setmana i va mantenir aquest costum durant quinze anys, fins que va disposar d’automòbil i això el va permetre ampliar a dos dies per setmana les vendes a la població veïna. La sucursal a Es Migjorn es va consolidar l’any 1950 quan van obrir una botiga. L’any passat, al març, es va tancar; ho teníem en ment i la pandèmia va ajudar.
– Ha afectat la pandèmia a les vendes, o al canvi d’hàbits dels clients?
– Hem notat la pandèmia, com tothom. Quan ens van confinar vam fer força feina, no en un principi, però després vam veure que hi havia gent que necessitava articles, es feien mascaretes i havien de menester elàstics… La gent del poble depenia del comerç petit. I al tornar a obrir la resposta va ser molt positiva, hi havia el punt aquell de que a la gent li feia falta anar de botigues, tenir contacte. Una mica de boom per part de la gent de sortir, comprar. A través de les xarxes vam agrair aquesta resposta. Arran d’això la gent sembla més conscienciada, el comerç petit fa falta; sempre poso el mateix exemple, per internet és com si anessis de botigues, trobaràs diferents preus. Aquí a la botiga en tenim també de diferents preus i qualitats, es pensen que a internet tot és barato, no sempre és així. En el ram nostre m’he trobat amb molta diferència. Perdem el contacte, que és molt important. Falta el que ens ho mostrin, la xerradeta, sortir, aquella proximitat. De vegades hi ha gent que ve a comprar, amb l’excusa d’agafar un fil, i diem no ve a comprar, el que realment fem és conversar. La botiga està oberta cada dia, matí i capvespre, de dilluns a dissabte, només tanquem uns dies coincidint amb Sant Bartomeu.
– Ca Na Genera és una botiga gran, on podem trobar una mica de tot; llenceria, perfumeria, roba de vestir…
– Ens dediquem a la venda de confecció per a dona, home, fillet i filleta. Tenim secció de roba de casa, cotilleria, llenceria, perfumeria i complements. El nostre punt fort és la confecció, i en tema de la llar fem cortines. És la típica botiga de poble amb un poquet de tot. Fa anys teníem joguines, jo era petit i xalava moltíssim quan arribaven Nadal i reis, la gent encara recorda els aparadors plens de joguines. Abans els infants només tenien joguines a dies assenyalats, ara en poden tenir cada dia, si volen.
– Més de cent anys d’història donen per a moltes anècdotes. Ens expliques algunes?
– I tant! Maria Janer, na Genera, no sabia llegir ni escriure, apuntava les vendes a un cartró encara no sabem prou bé com. Quan va agafar el negoci va comprar una lliure (400 gr) de sucre per si hi havia algun malalt al poble a qui li pogués fer falta. A principis del segle XIX els teixits es venien a pams (20 cm) i a canas (1’60 m), aquesta costum va perdurar fins als anys 30, quan Miquel Florit va implantar la venda a metres. L’any 1930 es va instal·lar a la nostra botiga la primera centraleta de telèfons de Ferreries. L’any 2007 la Cambra de Comerç de Menorca ens va reconèixer amb un diploma com a establiment centenari.
