Na Clara i na Genoveva Pons Allès són les dues germanes al capdavant de Los Claveles. Filles d’en Miquel Pons i na Genoveva Allès, han remuntat el negoci familiar després de la crisi econòmica del 2012. I han sabut mantenir l’essència de la rebosteria i pastisseria menorquina creant un mercat que aprecia la seva bona feina. Enguany celebren el 55 aniversari de Los Claveles, l’emblemàtic establiment fundat pels seus pares.
– Recordau els inicis de l’obrador de Los Claveles?
– Clara: L’obrador el va començar mon pare i hi vam arribar a fer feina tota la família. Fins a finals dels anys 80 vam mantenir l’obrador a l’actual local, a l’Avinguda Verge del Toro. Però se’ns va quedar petit i vam haver de traslladar-lo a una nau al polígon industrial. Cap al 2012 vam haver de replantejar-ho tot, perquè arran de la crisi econòmica vam haver de canviar el negoci de nou. Teníem un germà que també ja es va jubilar en aquella època. I vam decidir de tornar als orígens, a dintre del poble. Les màquines del polígon les vam traslladar de nou al seu obrador original.
– Genoveva: Vam tenir sort perquè en cap moment vam donar de baixa l’activitat d’obrador d’aquesta sala, perquè la part de dalt, la botiga, l’hem mantinguda sempre. Si l’haguéssim donat de baixa, no ho podríem haver armat.
– Clara: Llavors va entrar un germà també a fer feina, junt amb la meva filla, que despatxa a la botiga, i el marit de na Genoveva, n’Andrés, que ens ajuda a l’obrador. El gener de 2013 vam tornar a obrir i durant un any vam tirar cap endavant sense tenir molt clar si el negoci podria subsistir. De fet, al principi vam tenir ajuda d’algunes persones conegudes, que van aclarir el local per tornar-lo a posar en marxa. A poc a poc hem anat pujant, i estem molt contentes.
– Els pares venien de tradició fornera?
– Clara: Mon pare ja tenia un petit forn al carrer de Sant Joan, abans de muntar Los Claveles, que va obrir a principis dels anys 50 del segle passat. Era conegut com Can Xedo, que era el malnom pel qual el coneixien. I l’any 66 es va traslladar a l’Avinguda Verge del Toro. Va ser quan va venir cap aquí que va canviar el nom a Los Claveles, perquè a ell li agradava molt una sarsuela que duia aquest nom. Era un gran amant de la música i per açò el va triar.
– Com és la vida, durant 55 anys, a dintre d’un obrador?
– Genoveva: Fer feina a un forn és molta pràctica. Tot i que totes dues hem fet molts de cursos per aprendre tècniques noves i poder innovar. N’hem fet tant aquí com a Barcelona. Però la base de l’ofici la tenim des que vam néixer.
– Clara: Tots érem petits i ja ajudàvem dintre de l’obrador.
– Genoveva: El que jo record de petita és que, abans d’anar a escola, sempre havíem d’anar a comprar la matèria per fer els productes. Havíem d’anar a cercar llet o farina. I quan tornàvem de l’escola, ens ficàvem a dintre de l’obrador a ajudar o a la botiga. Primer era la feina, i la resta venia després.
– Clara: Jo record que ens deien que no podíem anar a escola si no teníem les coques preparades pel capvespre! Quan els fiets sortien de classe, sempre s’aturaven a comprar la bereneta, i havia d’estar llesta.
– Genoveva: Tots els vuit germans vam haver d’ajudar a aixecar el negoci, sobretot quan mon pare va fer el trasllat del forn. En aquell moment, els terrenys que ell va comprar es consideraven fora del poble, no eren ni al centre. Va tenir molt de coratge.
– Quina és l’època que recordau amb més amor de tot aquest temps?
– Genoveva: Vam tenir anys molt bons, cap als 70, quan va començar
el turisme. Venien molts de castellans que s’hostejaven al Gavilanes.
– Clara: Record una família que va arribar un diumenge al matí i no tenien menjar, i mon pare els va convidar a dinar a ca nostra! Ma mare va fer dinar per tothom! Van ser uns anys molt polits.
– Genoveva: A més van ser uns anys que noltros, de fietes, vam disfrutar molt, perquè n’hi havia molts d’infants al poble. Crec que era un dels llocs d’Espanya on hi havia més naixements per nombre d’habitants.
– Heu mencionat que va ser el vostre pare el que va aixecar l’empresa. Però hi treballava tota la família.
– Clara: L’empresa la va aixecar mon pare, però diria que ma mare va tenir més mèrit que ell, perquè era la que innovava a dintre de l’obrador.
– Genoveva: Al principi només feien productes de forn. I ma mare va començar a fer imperials, mocadorets o les coques de bereneta, que no feia ningú. Era ella la que sempre feia “i si provam de fer açò o allò”, i així va ser com vam començar a fer pastisseria. De fet, el gremi de pastissers de Menorca li va fer un homenatge i tot en el seu moment.
– Com vos sentiu davant d’un aniversari de més de mig segle i en un any en què una pandèmia sanitària ens ha capgirat a tots la vida?
– Clara: Estem molt contentes de la resposta que hem tingut de la gent!
– Genoveva: Es nota que el que feim ens agrada i hi posam gust. A més, tot i que la base és rebosteria i pastisseria menorquina, incorporam productes nous, com quan va sorgir la moda dels cupcakes, que també n’hem fet.
– Clara: Sí que és cert que les persones que vénen de fora de l’illa els crida molt més l’atenció el que és nostre, com les coques o les pastes fullades. Sempre ens diuen que només ho troben aquí, fet del dia. I que quan tornen a la península, la gran varietat de coques i rebosteria no existeix.
– Clara: Sí que és cert que tenim dates assenyalades amb les quals xalam molt, com Carnaval, quan obrim a les 3 de la matinada perquè els al·lots joves que vénen de festa s’aturen a cercar pastes salades quan tornen cap a casa amb el bus. I per Sant Bartomeu també, tot i que ara no ho puguem fer.
– Ve molta gent de fora a comprar a Los Claveles?
-Clara: Sí, de Menorca i de dintre. De Ciutadella, ve molta gent a cercar borratxos, agraden moltíssim. Tenim la sort que el portal és molt bo, perquè tothom que ve a Ferreries passa per aquí.
