El Casal de Joves de Ferreries va començar 2021 sotmetent-se a una rentada de cara: un condicionament del local que pretenia fer més atractiu aquest espai per als joves de Ferreries. Una tasca al capdavant de la qual està la tècnica Carol Rodríguez Dalmau. Mestra i psicopedagoga, ens rep en un matí tranquil, sense moviment de joves en el Casal. “Als capvespres s’anima un poc, però no massa”. I és que la pandèmia ha passat factura a l’activitat del Casal de Joves: el confinament primer i les restriccions després han complicat molt el seu funcionament durant aquest últim any.
“L’estiu passat vam reprendre l’activitat amb el Casal d’Estiu i va ser un èxit. Batem rècord de participació amb gairebé 70 al·lots inscrits: va ser un xut d’energia per a ells després del confinament”. Amb tot, Carol Rodríguez reconeix que els joves acusen la fatiga pandèmica i estan menys motivats per a participar en activitats. “S’ha reduït la seva vida a estudiar i estar a casa, a penes surten. Quan proposes alguna activitat, estan apàtics, els has de tirar una mà i animar-los”. Motivar-los és, precisament, el seu principal objectiu. Els resultats es van veient poc a poc. El mes d’octubre passat, el grup juvenil de lectura es va convertir en el germen del que ara mateix és la primera agrupació juvenil de teatre de Menorca, el “Grup Jove de Teatre”. Format per sis joves de 14 a 16 anys, el passat 13 de març es va estrenar a l’escenari representat la peça de microteatre “Què és la ràbia?” a l’Auditori de Ferreries.
Teatre, cinema, estudi, orientació i oferir un espai on trobar-se amb els amics són les principals propostes que ofereix el Casal per als joves que s’atraquen per les seves instal·lacions. I no és fàcil fer-los entrar, segons reconeix Rodríguez Dalmau. “El Casal no està ben situat, és el major problema que té. La gent no passa per aquí. Si estigués en el centre del poble, o a la zona esportiva, hi hauria més moviment”. Una millor ubicació, reconeix, facilitaria que es creés un autèntic vincle amb ells. “Jo em vaig posar al capdavant del Casal una mica abans de la pandèmia i hi havia molta més activitat, teníem un monitor els caps de setmana… Ara no poden ni jugar a les cartes per culpa de les restriccions”.
Mentre la situació no millora, el Casal de Joves centra els seus esforços a escoltar les necessitats dels seus potencials usuaris -“xerram sobre xarxes socials, però el que els interessa molt és el tema dels rols de gènere, el feminisme i la violència masclista”- i, en definitiva, recuperar el temps perdut en l’últim any.
