Amb tot just 24 anys i un grau en Llengües Modernes sota el braç, Agda Coll es va convertir en regidora d’Infància i Joventut de Ferreries el novembre passat, després de la renúncia de Francesc Pons. Xerram amb ella de política, activisme, joventut i perspectives de futur per als joves de la localitat.
– Res feia presagiar que acabaria ocupant aquest càrrec de responsabilitat quan va acceptar tancar les llistes electorals de l’Entesa en les eleccions municipals de 2019. Com va ser el seu aterratge a la política activa?
– És veritat que va ser un poc inesperat perquè aquesta és la meva primera experiència en política. La política és una feinada, hi ha moltes més coses per fer de les que et pots imaginar. Li has de dedicar molt temps de la teva vida personal, és com un voluntariat. Precisament per això, la gent que està en política és perquè té devoció per Ferreries.
– És necessari un component vocacional per a dedicar-se a la política local?
– Crec que sí, fa falta voler tirar les coses cap endavant, ser una persona molt pràctica, saber motivar a la gent i ser un bon líder. A vegades ho fas com un voluntariat: encara que no estiguis massa preparada per a aquestes coses, vas traient el treball endavant. Però sí que ha hi ha d’haver vocació per fer aquest treball.
– Vostè es va incorporar al govern municipal en una època marcada per la pandèmia i gairebé en l’equador del mandat. Quines són les prioritats que s’ha fixat?
– El que volem és incloure els joves al poble, escoltar la seva veu, que no se sentin apartats, i crear espais on es puguin sentir còmodes. Que tinguin un lleure sa, no consumista, i no estiguin tot el dia aferrats a la pantalla. Ara mateix, els falta aquest component de desenvolupament de les capacitats socials que enguany s’han vist molt afectades per la pandèmia. Els joves no se senten implicats al poble, falla la connexió entre ells i les institucions, necessitem motivar-los perquè proposin coses que es poden dur a terme.
– A vegades es titlla als joves d’egoistes o de mancats de compromís per no complir les restriccions derivades de la pandèmia. Però, com creu que els ha afectat aquesta situació a les seves relacions socials, en una moment vital tan important pel seu desenvolupament?
– Els joves són un sector de la població molt afectat per la pandèmia. Un adolescent està aprenent a relacionar-se, necessita vida social per a construir la seva personalitat. Està havent-hi molts problemes psicològics entre els joves. També entre els de vint-i-tants: no tenim treball, no tenim bones perspectives de futur i ho estem passant malament. Per això volem reivindicar la importància de l’acompanyament psicològic i així s’està plantejant des de Serveis Socials, i voldríem implicar també l’àrea de Joventut. Perquè enguany ha estat molt dur per a la gent jove, que necessita relacionar-se en persona per a créixer i desenvolupar-se. Les pantalles canvien totalment la seva percepció de la vida i de la realitat, els afecten molt negativament.
– Les xarxes socials són el seu lloc natural de relació i és a través d’elles com estan intentant connectar amb els al·lots per a conèixer les seves inquietuds.
– Efectivament. Hem llançat una enquesta en línia a través de xarxes socials per a conèixer els seus interessos. Una part està enfocada cap a la formació i l’ocupació: si volen anar-se a estudiar fora de Menorca, quines formacions professionals es podrien promoure des de l’Ajuntament, etcètera. Però amb l’enquesta també volem saber què els preocupa i què els fa falta al poble: passar més temps entre amics, tenir més espais, més activitats… Realment, ara hi ha una gran desconnexió amb els joves.
– El Casal de Joves, no hauria de complir aquesta funció de nexe entre els joves del poble, de punt de trobada?
– El problema és que el Casal de Joves no s’ha modernitzat, els joves busquen altres coses. No és un problema concret de la joventut de Ferreries, és més global. Ens falta connectar amb ells. Els joves estan cansats d’institucions, de que els diguin el que han de fer, i hauríem de ser capaces d’oferir-los un lloc on siguin ells els que decideixin, sense que hi hagi darrere aquest aura d’“institució”.
– El Casal de Joves s’ha sotmès recentment a una rentada de cara. No ha estat suficient? Quines altres alternatives d’espais per als joves tenen en perspectiva?
– De moment, no hi ha alternativa al Casal de Joves. Volem modernitzar-ho una mica i vendre la idea d’un Casal nou, on escoltarem els joves i farem el que vulguin. A més del Casal, ens agradaria potenciar el skate park: hi ha un projecte molt interessant del Consell que vol portar els skate parks al centre dels pobles, integrar-los en l’urbanisme. Tenim al cap projectar un nou skate park, però estem pendents de les ajudes del Consell Insular i de la visita d’un arquitecte especialitzat per a trobar l’espai més adequat.
– En el programa electoral de l’Entesa es contemplava la creació del Consell Municipal de Joventut com a punt de trobada amb els joves. Han pogut posar-ho en marxa?
– La idea era posar-nos en contacte amb les associacions juvenils que hi hagués a Ferreries per a crear aquest Consell Municipal, però el problema és que no hi ha teixit associatiu. Només comptem amb associacions esportives, i des d’aquí hem de treballar. En els últims anys s’ha reduït molt el teixit associatiu en general, particularment en joventut, i això suposa un problema. Si no tens aquesta base d’associacionisme, difícilment pots constituir un Consell de Joventut. Ara mateix, estem cercant joves amb interès per associar-se i tirar-los una mà en temes com la burocràcia. La voluntat per fer les coses i escoltar la gent existeix. Falta mobilitzar des de la base.
– A què es deu aquesta falta de compromís associatiu? És una generació més individualista?
– Òbviament, caminem cap a una societat cada vegada més individualista i això es nota també en la falta de participació en entitats i associacions. Suposo que la gent té bastantes preocupacions ara mateix, i l’últim que els interessa a molts és haver de preocupar-se de fer activisme. Això no vol dir que no hi hagi gent que no es mobilitzi: a Ferreries continua havent-hi ganes de fer coses pel poble, però ara mateix aquest sentiment social s’ha adormit, sobretot a causa de la pandèmia. Potser és que els joves estan més desanimats, més apàtics.
– Ferreries és un poble jove, però quines oportunitats de futur ofereix?
– És complicat. Això és el que estem estudiant en el Pla Estratègic d’Ocupació, tractar de saber quines formacions els poden interessar per a intentar oferir-les en un futur. Òbviament, estem molt limitats: no podem posar aquí una Universitat. La gent s’ha d’anar estudiar fora, però s’hauria de potenciar l’oferta de Formació Professional i oferir estudis que els puguin facilitar trobar feina aquí. Des de la regidoria, hem creat un programa de mentors per ajudar els alumnes de batxiller i 4t d’ESO a decidir el seu futur. Ho vam fer a través de vídeos, on antics alumnes els expliquen com han estat les seves experiències estudiant fora de Menorca. Volem que tinguin referents de gent d’aquí, que ja ha viscut aquestes situacions, per a poder acompanyar-los.
– I el seu futur, passa per continuar fent política?
-Primer vull tenir una carrera professional, hi ha moltes coses per fer en la vida. La política implica molta feina, però estic aprenent moltíssim.
