Vicent Pons recorda ja sent un fiet com li cridaven l’atenció aquelles reunions entre la pagesia en les que les converses giraven entorn a unes històries que ell no acabava d’entendre, però plenes de picardia. Menorca Eròtica, publicat el passat any, és un recull d’obres pictòriques, gloses, acudits i codolades on l’erotisme és el denominador comú. Artistes com Ivan Jordà, Miquel Bosch, Pacífic Camps, Pau Faner, Rafel Jofre, Zulema Bagur, Tomeu Truyol, Anna Mª Martí Camps, l’acompanyen en aquest viatge per una gran part de l’erotisme present a Menorca durant segles.
La trobada amb en Vicent la fem al seu antic taller situat al número 44 del carrer Fred de Ferreries. Només obrir la porta ens endinsem dins d’un món ple de colors i paisatges. Les parets són plenes de quadres, a alguns hi ha pintats ullastres, d’altres recullen paisatges marins, finestres on hi descansen ocells; l’Óscar i la Maria, els seus fills, també estan presents a les seves obres. La casa serveix de sala d’exposició a tota una vida dedicada a pintar.
– Com va sorgir la idea de publicar Menorca Eròtica?
– Jo sempre he estat un apassionat dels poemes, de les gloses, que són els poemes del poble. Vaig viure uns anys al camp i allà, dins la pagesia, va ser quan vaig descobrir la glosa; jo era al·lot i no comprenia moltes coses. A les festes sempre hi surava la picardia, l’erotisme. I ho duia dins el cap. Estàvem per damunt de Sant Patrici, ja frontera amb Mercadal i a totes les reunions que feien els missatges, sobretot quan hi havia temporal, a mi m’enviaven a fer altres coses per ells poder quedar sols i xerrar de tot això; jo feia una portada però ho sentia tot, sense acabar d’entendre-ho, però em va quedar dins el cap. Sempre he estat mot curiós, llavors ja demanava a la gent d’edat que m’expliquessin coses. M’interessaven les codolades perquè tires un còdol i no saps on caurà. Comences una codolada però no saps on anirà a acabar. Són com a gloses normals, per mi, ara són més refinades però segueixen agafant-se a lo de fa anys.
– Quan vas començar a pintar, és herència familiar?
– No, a la meva família ningú pintava, jo vaig néixer amb aquest do, tots en tenim un. Sóc autodidacta. Vaig començar amb els cursos per correspondència d’en José María Parramón, famós per la seva enciclopèdia d’art, però que no em van servir de gaire. Anys després en un dels meus viatges a Barcelona, on també hi he exposat, vaig coincidir amb ell. Jo absorbia tot el que m’arribava, m’agrada pintar de tot; quan estàs amb una obra, amb un quadre, no hi ha res més important que allò. M’agraden totes les tècniques, menys el pastel. Ara mateix estic amb tinta, acrílics, oli. Durant la meva trajectòria com a artista he fet de tot, molt. L’escultura és el que tinc pendent, he provat de fer-ne, feia amb maça però em vaig ferir dos dits i no hi he tornat. Inclús gravats i murals he fet!
– Si haguessis de triar un pintor que destaqui pel seu erotisme dins l’art, qui seria?
– Si tenen personalitat pintant, m’agraden tots. Els pintors del Renaixement reflecteixen molt bé dins les seves obres què és l’erotisme. Miguel Ángel, per exemple, en un viatge que vam fer a Itàlia, visitant la Capella Sixtina, cada figura és una lliçó d’art; ells feien servir la religió com a excusa per pintar l’erotisme, això els salvava. En Rafael pintava mares de Déu amb fiets, però les models eren prostitutes. Jugaven amb contrasenyes pròpies, entre ells, perquè la censura no pogués fer-hi res, no s’adonés. El Sandro Botticelli m’agrada molt, jo he renascut la Venus a Cala Galdana! És un pintor a qui considero naïf, i com ell vaig començar a pintar naïf. I pintora m’agrada molt l’obra de la Montserrat Gudiol, catalana.
– Són molts els artistes que t’acompanyen en aquest viatge. Quina està sent l’acceptació del llibre, què et comenta la gent?
– Al principi hi havia gent que no s’ho prenia seriosament, o que dubtava, i jo si algú dubtava tampoc vaig voler forçar res. Són moltes les persones que han col·laborat d’una manera o altra, l’única cosa que vaig demanar va ser que no volia obres amb gent embarassada, perquè la maternitat és un tema més polit que això, ni religió. No volia molestar a ningú. El llibre es pot trobar a Sa Llibreria de Ferreries, a Xoc, a la Llibreria Pau i vaDllibres a Ciutadella, també a totes les biblioteques de Menorca. Està tenint molta acceptació, no només en quant a vendes, també crea molta curiositat i la gent comenta, els hi agrada. Més endavant, quan es pugui, hi haurà la presentació de Menorca Eròtica. La Batllessa de Ferreries vol fer-la només es pugui. A Mercadal farem una exposició, a més de la presentació. I al Roser la idea és que tots els artistes puguin exposar alguna de les seves obres.
Menorca Eròtica són 190 pàgines d’art lliure, on la insinuació i el desig flueixen sense impediments, d’una manera cuidada i natural. Una espècie de nu integral des de les passions més personals de cada un dels artistes que hi participa.
